El grup empresarial Sorigué comença aquest semestre el disseny i la posterior construcció de dos edificis d'habitatges sota el sistema de construcció industrialitzada en fusta contralaminada (CLT), al districte de Sant Martí per a l'Ajuntament de Barcelona. Aquest sistema constructiu, juntament amb l'ús de la fusta com a material principal, atorga a aquest projecte un caràcter sostenible pioner al negoci de Sorigué.

 

La companyia serà responsable de la construcció de 82 habitatges a través de dues de les quatre promocions que l'Institut Municipal de l'Habitatge i Rehabilitació (IMHAB) ha adjudicat el mes d'agost passat amb l'objectiu d'ampliar el parc d'habitatge públic de lloguer social i assequible de la ciutat. A través de les seves empreses Constraula i Acsa, Obras e Infraestructuras el grup construirà un edifici de 42 habitatges distribuïts en vuit plantes al carrer Pallars, al barri Besòs, i un de 40 habitatges distribuïts en nou plantes al passatge d'Arriasa, al barri La Verneda, respectivament. Aquesta última promoció es transforma així en l'edifici de fusta més alt de Catalunya.

 

Tots dos edificis s'executaran de manera industrialitzada, un sistema constructiu que redueix l'impacte ambiental i mitiga els efectes del canvi climàtic, gràcies a un ús eficient dels materials i la producció en fàbrica dels elements estructurals, la qual cosa permet un millor seguiment de l'obra i una reducció d'un 40% dels temps d'execució respecte a la construcció tradicional.

 

Les dues promocions es construiran en fusta contralaminada (CLT), un material que es caracteritza per la seva sostenibilitat. Durant l'execució d'una obra en CLT el consum d'aigua és nul i la generació de residus és pràcticament zero, entre altres característiques d'aquest material, que prové de boscos amb certificació sostenible.

 

Tots dos projectes inclouen la redacció del projecte tècnic i la construcció de les promocions. Aquest tipus de licitacions busquen fomentar el treball continu i col·laboratiu entre els estudis d'arquitectura i les constructores des del moment de la concepció de les propostes.

 

Aquestes obres s'emmarquen en el compromís de l'Ajuntament de Barcelona per impulsar mètodes innovadors en la construcció que contribueixin a mitigar els efectes del canvi climàtic, al mateix temps que augmenten l'oferta d'habitatge social.

 

 

“Per al nostre grup ser adjudicataris d'aquestes dues promocions és un fet molt satisfactori. Tots dos projectes estan totalment alineats amb el nostre ADN. Les noves metodologies constructives i l'ús eficient de materials innovadors són claus per a garantir un creixement sostenible”, diu Ana Vallés, presidenta de Sorigué.

 

En línia amb la seva estratègia de negoci responsable, Sorigué porta més d'una dècada treballant en la rehabilitació sostenible i eficient energèticament d'edificis, en l'àmbit industrial, residencial i d'equipaments. Les seves obres de rehabilitació han inclòs l'optimització de l'eficiència energètica, acústica i tèrmica dels edificis intervinguts, d'acord amb la normativa actual. A més, el grup desenvolupa projectes de generació d'energia per a autoconsum a través de la instal·lació de plaques fotovoltaiques, principalment en edificis d'habitatges, oficines, centres industrials i estacions depuradores d'aigua.

 

Amb la finalitat d'aprofundir en aquest àmbit, Sorigué va adquirir l'empresa Ecotelia Serveis Energètics i va crear la nova àrea d'Energia el mes de juliol passat. Aquesta nova àrea de negoci s'emmarca en l'estratègia definida en el seu Pla Estratègic 2020 dins de la seva aposta per la sostenibilitat i la consolidació en mercats que aporten valor al grup.

Al mateix temps, el grup ha dut a terme projectes de construcció industrialitzada, especialment a partir de la crisi sanitària produïda per la Covid-19. Sorigué ha participat en la construcció i ampliació de diversos recintes sanitaris, on destaca l'ampliació en temps rècord de l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol de Badalona durant 2020.

 

 

A través de la seva empresa Constraula, el grup executarà l'edifici de 42 habitatges distribuïts en vuit plantes al carrer Pallars, al barri Besòs del districte de Sant Martí. El projecte és responsabilitat de Oikosvia Arquitectura i Fabregat & Fabregat arquitectes.

 

El seu disseny i construcció es realitzarà a través de la metodologia BIM. L'edifici se situarà en una parcel·la de 706 m² i tindrà una superfície construïda total de 3.432 m². Els habitatges seran de dues habitacions i un percentatge estarà destinada a persones de mobilitat reduïda.

 

El projecte planteja un edifici d'una estructura gairebé quadrada amb un espai central que ajudi a millorar el comportament energètic de l'edifici a través del reforç de la lluminositat dels habitatges que donen a l'interior i el foment de la ventilació creuada de tot l'edifici. Els habitatges comptaran amb balcons d'estiu amb proteccions solars i galeries d'hivern que actuaran com a coixí climàtic. L'edifici comptarà amb certificat energètic A i un sistema actiu d'energia renovable, a través de plaques solars.

 

La planta baixa serà d'un espai lliure d'edificació que se cedeix com a espai públic i dona accés directe a l'interior de l'illa.

 

Quant a l'estructura, l'edifici es construirà a partir de panells de fusta CLT tant en els elements horitzontals com verticals: parets de càrrega i pilars, entre altres. A la planta baixa s'utilitzaran pòrtics i pilars de formigó que faran costat a la fusta.

 

D'altra banda, a través de la seva empresa Acsa, Obras e Infraestructuras, Sorigué construirà l'edifici de 40 habitatges distribuïts en nou plantes al passatge el passatge de Arriasa, al barri La Verneda del districte de Sant Martí. El projecte està a càrrec de Guallart Architects i de Daniel Ibañez.

 

L'edifici se situarà en una parcel·la de 423m2 i tindrà una superfície construïda total de 3.377m2. L'obra projecta cinc habitatges per planta, de dues habitacions cadascuna. Tres habitatges estaran destinats a persones de mobilitat reduïda. Aquesta obra serà l'edifici de fusta més alt construït a la data a Catalunya.

 

El projecte s'organitza a partir d'un únic pati que assegura el confort tèrmic, la ventilació i la il·luminació i es caracteritza per les àmplies terrasses que tindran tots els habitatges en tres de les quatre façanes de l'estructura. L'obra contempla a més pèrgoles, hort comunitari i plaques solars al terrat.

 

La planta baixa, igual que l'edifici de carrer Pallars, es planteja amb pilars de formigó que facilitin el seu ús com a espai públic i la seva integració al barri. A partir de la primera planta s'iniciarà la construcció a través de panells de fusta CLT.

 

La selecció dels materials i les solucions constructives aplicades a cada obra tenen com a objectiu minimitzar l'ús dels recursos naturals i la generació de residus.